19
ACTIVITATS DE REFORÇ
Nom: _______________________________________________
Curs: _____ Data: ________
MATERIAL FOTOCOPIABLE
/ © Oxford University Press España, S. A.
Valencià: Llengua i Literatura 1r Batxillerat
Capítol 231. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa
Quan fou nit fosca, Tirant tornà a la cambra de la
duquessa i, quan l’emperador sopava amb les dames,
Plaerdemavida entrà a la cambra molt alegre, prengué
Tirant de la mà i se l’emportà. El cavaller anava vestit
amb gipó de setí carmesí, manta abrigat i espasa a la
mà. Aleshores Plaerdemavida el posà dins del retret.
Allí hi havia una gran caixa amb un forat que havia
estat fet perquè pogués alenar. El bany que tenien
preparat era davant de la caixa. Després de sopar, les
dames dansaren amb els galants cavallers, però com
veieren que Tirant no hi era, deixaren de dansar i tots
es retiraren a les seues cambres. Les donzelles
deixaren la princesa sols amb aquelles que l’havien de
servir dins el seu retret i se n’anaren. Plaerdemavida,
amb l’excusa de traure un drap de lli per al bany, obrí la
caixa, la deixà un poc oberta i sobre ella posà roba
perquè cap de les altres no poguessen veure Tirant.
En aquell moment la princesa començà a despullar-se i
Plaerdemavida ho organitzà tot de manera que Tirant la
podia veure molt bé. Quan ella estigué tota nua,
Plaerdemavida prengué una candela encesa per
augmentar el plaer de Tirant i, mentre mirava tota la
seua persona, anava dient:
—A fe, senyora, que si Tirant fos ací i us tocàs amb les
seues mans com ho faig jo, pense que ell ho estimaria
més que si el fessen senyor del reialme de França.
—No cregues això —contestà la princesa—, que més
estimaria ell ser rei, que no tocar-me, com tu ho fas.
—Oh, Tirant senyor! On us trobeu ara? Com
m’agradaria que fósseu ací prop, perquè poguésseu
veure i tocar la cosa que més ameu en aquest món i en
l’altre! Mira, senyor Tirant, veieu ací els cabells de la
senyora princesa; jo els bese en nom teu, que ets el
millor cavaller del món. Veieu-li ací els ulls i la boca: jo
la bese per tu. Mireu ara les seues cristal·lines
mamelles, cadascuna de les quals tinc en una mà: les
bese per tu, mire com són de menudes, dures,
blanques i llises. Mira, Tirant, vet ací el seu ventre, les
cuixes i el secret. Oh trista de mi, si fos home, ací
voldria acabar els meus darrers dies! Oh Tirant , on et
trobes? Per què no véns a mi que tan piadosament et
cride? Només les mans de Tirant són dignes de tocar
ací on jo toque, perquè aquest és un bocí amb el qual
no hi ha ningú que no volgués ofegar-se.
Tirant mirava tot açò i hi prenia el major delit del món
per la molta gràcia amb què Plaerdemavida raonava, i li
venien grans temptacions de voler eixir de la caixa.
Quan hagueren estat una estona de burla, la princesa
es ficà al bany i digué a Plaerdemavida que es
despullàs i que entràs dins del bany amb ella.
—Només ho faré amb una condició —digué.
—Quina? —preguntà la princesa.
—Que permeteu que Tirant estiga una hora al vostre
llit i que vós hi sigueu —respongué Plaerdemavida.
—Calla, mira que ets folla! —exclamà la princesa.
—Senyora, feu-me la mercé de dir-me què li diríeu si
Tirant vingués una nit ací sense que cap de nosaltres
ho sabés.
—Què li tenia de dir? —digué la princesa—. Li
pregaria que se n’anàs, i si no ho volgués fer, abans
decidiria callar que ser difamada.
—A fe meua, senyora —assentí Plaerdemavida—,
que això mateix faria jo.
Estant en aquestes raons, entrà la Viuda Reposada i
la princesa li pregà que es banyàs amb ella. La Viuda
es despullà tota nua i restà amb calces vermelles i al
cap un capell de lli. I encara que tenia molt bella
figura i ben disposta, les calces i el capell al cap la
desfavorien tant que pareixia que fos un diable;
perquè certament, qualsevol dona o donzella abillada
d’aquesta manera, us semblarà molt lletja per gentil
que siga.
Acabat el bany, portaren a la princesa la col·lació, que
fou d’un parell de perdius amb malvasia de Candia i
després una dotzena d’ous amb sucre i canyella.
Després es posà al llit per dormir. Llavors la Viuda se
n’anà a la seua cambra amb les altres donzelles,
excepte dues que dormien a la recambra. Quan totes
s’adormiren, Plaerdemavida es llevà del llit i, en
camisa, tragué Tirant de la caixa. Secretament el féu
despullar-se perquè ningú no ho sentís. A Tirant li
tremolaven les mans, els peus i el cor.
—Què és això? —preguntà Plaerdemavida—. No hi
ha home al món que siga animós en armes i que no
siga temorós entre dones. En les batalles no teniu
temor de tots els hòmens del món i ací tremoleu per
la vista d’una sola donzella. No temeu cap cosa, que
jo restaré sempre amb vós i no me n’aniré.
—Per la fe que dec a Nostre Senyor Déu, que
preferiria entrar en lliça en camp clos a tota ultrança
contra deu cavallers, que no cometre semblant acte.
Joanot M
ARTORELL
Tirant lo Blanc,
Tres i Quatre (adaptació)
