1
16
Bloc I.
Geografia
3. EL MEDI NATURAL D’EUROPA
3.1. El relleu i les aigües
El continent europeu alberga dos regions molt diferents en relleu i hidrografia:
❚
Europa Oriental.
S’estén entre les serralades dels Carpats i els Urals, d’oest a est, i
entre l’oceà Àrtic, al nord, i la mar Càspia, la serralada del
Caucas
(amb el cim més
elevat d’Europa, el mont Elbruz, 5 633 m) i la mar Negra, al sud. És una gran plana
(arriba fins al nord d’Alemanya i França), i per això els seus rius són llargs i cabalosos:
Ural
i
Volga
(desemboquen a la mar Càspia);
Don, Dnièper
i
Dnièster
(mar Negra),
i
Vístula
i
Oder
(mar Bàltica). També hi ha grans llacs, com el
Làdoga,
Onega, Ilmen
i Peipus, a Rússia, i milers de llacs d’origen glacial a Finlàndia.
❚
Europa Central i Occidental.
Es una regió molt més accidentada, amb abundants
Serralades i moltíssims rius, però de longitud reduïda. Al nord es destaquen els
Alps
Escandinaus,
amb abundants glaceres i
fiords
1
, i les muntanyes Grampianes (Gran
Bretanya). Al centre hi ha les serralades dels
Alps
(Mont Blanc, 4 807 m),
Carpats,
Vosges, Ardenes, Jura, Selva Negra i Massís Central francés. Al sud es destaquen
les serralades espanyoles (Pirineus, Cantàbrica, Ibèrica, Central, Bètica), els
Apenins,
Alps Dinàrics, Balcans
i
Rodope.
Els rius més importants són el
Danubi,
que desem-
boca a la mar Negra; a l’Atlàntic desguassen l’Oder, Elba,
Rin,
Sena,
Loira,
Garona i
Tàmesi
(i el Miño, Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir). A la Mediterrània vessen les
seues aigües l’Ebre,
Roine, Po,
Tíber i Maritza. Hi destaquen llacs com ara el
Balaton
(Hongria),
Vänern
(Suècia),
Leman
(Suïssa i França) o el de Garda (Itàlia).
Europa és el segon continent més menut (per darrere d’Oceania). Està separat d’Àsia per
les serralades dels Urals i del Caucas i per la mar Càspia. A l’oest se situa l’oceà Atlàntic
i al sud, la mar Mediterrània.
1
fiord:
estreta entrada de mar formada
per la inundació d’una vall excavada o
parcialment tallada per l’acció de les gla-
ceres.
Mulhacén
3 479
Mont Blanc
4 807
Gerlatxovski
2 655
Elbruz
5 633
Galdhøpiggen
2 469
Hvannadalshnukur
2 110
I. Balears
Còrcega
Sardenya
Sicília
Malta
Creta
Illes Britàniques
Gran Bretanya
Irlanda
Islàndia
I. Fèroe
I. Shetland
I. Hèbrides
Mar Mediterrani
M
a
r
B
l
a
n
c
M
a
r
A
d
r
i
à
t
i
c
M
a
r
C
à
s
p
i
a
M
a
r
B
à
l
t
i
c
a
Mar
del
Nord
Mar de
Noruega
Mar de Barents
Mar Negra
Mar
Egeu
Mar
Jònic
O C E À G L A C I A L À R T I C
O C E À
A T L À N T I C
Tajo
Ebre
Po
Danubi
Dnièster
Loira
Tàmesi
Rin
Elba
Oder
Vístula
Dnièper
Don
Ural
Volga
Pechora
L. Vättern
L. Vänern
L. Onega
L. Làdoga
L. Peipus
Península
ibèrica
Península
itàlica
Península
balcànica
Península
de Jutlàndia
Península escandinava
Península
de Kola
Cap Nord
Cap Finisterre
Estret de Gibraltar
C
a
n
a
l
d
e
l
a
M
à
n
e
g
a
C
A
R
P
A
T
S
S
.
B
è
t
i
c
s
A
p
e
n
i
n
s
A
l
p
s
D
i
n
à
r
i
c
s
Massís
Central
M
O
N
T
S
U
R
A
L
S
A
L
P
S
E
S
C
A
N
D
I
N
A
U
S
C
A
U
C
A
S
A
L
P
S
P
I
R
I
N
E
U
S
meridià de Greenwich
cercle polar àrtic
G
o
l
f
d
e
B
ò
t
n
i
a
G
r
a
n
P
l
a
n
a
E
u
r
o
p
e
a
Depressió
de la Càspia
G
o
l
f
d
e
F
i
n
l
à
n
d
i
a
L. Ilmen
L. Balaton
L. Leman
Roine
Mar
d’Azov
Altitud (metres)
4000
2000-4000
1000-2000
500-1000
200-500
0-200
0
2 500 km
0
1:133 904 000
N
40º N
60º N
20º E
0º
20º O
40º E
60º E
Rius i llacs
Longitud/
superfície
Volga
3692 km
Danubi
2860 km
Ural
2428 km
Dnièper
2287 km
Don
1870 km
Dnièster
1411 km
Rin
1326 km
Vístula
1047 km
Tajo
1038 km
Loira
1012 km
Roine
815 km
Po
682 km
Tàmesis
350 km
Llac Làdoga
18130 km
2
Llac Vänern
5545 km
2
Llac Balaton
592 km
2
Llac Leman
581 km
2
