En l’antic Egipte creien que hi havia vida després de la mort i
que l’esperit necessitaria el cos per a continuar existint. També
creien que per a passar amb èxit el Juí d’Osiris calia conservar el
cos intacte. Per això preservaven de la putrefacció els cadàvers
dels seus morts utilitzant resines i bàlsams mitjançant diversos
processos físico-químics. Per aquesta raó, la tècnica d’embal-
samar va assolir una gran perfecció.
Tasca final
Preparant la immortalitat
12
La paraula
embalsamar
significa «introduir bàlsam».
¿Saps com es feia això en l’antic Egipte? En aquesta tas-
ca vos proposem que investigueu com es preparaven
per a la immortalitat en aquesta civilització. Més tard,
amb les idees fresques podreu elaborar una història de
por que incloga el relat d’una momificació.
Misteriosos
monuments
Per als arqueòlegs del segles
XIX
,
les dites edificacions [les piràmi-
des] sorgien del no-res. Feia l’efec-
te que Egipte havia estat en un
primer moment una terra d’alde-
ans neolítics, no molt més avan-
çats que els que hui anomenem
“homes primitius”, i que d’impro-
vís, sens previ avís, va començar a
produir monuments que merave-
llarien les èpoques successives.
(...) No ens ha d’estranyar, doncs,
que romàntics i místics creguen
que la civilització egípcia va sorgir,
ja plenament desenvolupada, del
no-res, que tal vegada va ser duta
a les ribes del Nil des d’un altre
lloc. Un origen “lògic” podria ser
l’Atlàntida, sobre la qual va escriu-
re el filòsof grec Plató.
Isaac A
SIMOV
Historia de los egipcios
Alianza Editorial
Un mort momificat rodejat d’objectes necessaris per a ser embal-
samat. Il·lustració procedent del
Llibre dels morts.
