12
228
Bloc II.
Història
3.4. Cultura i religió a Egipte
Van inventar el sistema decimal (de base 10), que continuem utilitzant en l’actualitat.
El calendari egipci es va establir segons el temps transcorregut entre dos crescudes del
Nil, és a dir, un any de 365 dies.
Els egipcis creien que, després de la mort, el déu
Anubis
acompanyava el
Ka
(ànima
del difunt) en creuar el riu-serp fins a l’altra vida. Allí, el Ka havia de superar diverses
proves i s’enfrontava al
juí d’Osiris,
durant el qual se li pesava el cor per a comprovar
si havia sigut pecador. En un plateret de la balança es posava una ploma; en l’altra, el
cor del difunt. Si el cor pesava més, estava carregat de pecats i el difunt no entrava en
el regne d’Osiris. En cas contrari, vivia eternament al paradís.
Per a assegurar-se que el
Ka
tornara al seu cos, els egipcis
momificaven
els cadàvers,
és a dir, els embalsamaven perquè el cos es conservara tan bé com fóra possible. El
cadàver embalsamat i recobert de lli es diu
mòmia
. Les vísceres del difunt s’extreien i
col·locaven en un recipient anomenat
vas canopi.
Sobre papir, o en algun lloc de la tomba, se solien transcriure alguns fragments del
Llibre dels Morts,
un conjunt de textos religiosos que ajudaven el difunt a superar
amb èxit el juí d’Osiris.
Els egipcis, a l’igual que els mesopotàmics, van impulsar el coneixement de les
ma-
temàtiques
i l’
astronomia
per a predir les crescudes del Nil i millorar la producció
agrícola.
La religió era
politeista.
Sovint els déus tenien cos humà i cap d’animal. L’aparença
i les atributs van anar variant amb el temps. Cada ciutat tingué el seu propi déu
protector.
Un mort és escortat pel déu Anubis (imatge de l’esquerra) fins al tribunal d’Osiris (imatge de la dreta). Detalls d’un papir sagrat (Museu del Louvre,
París).
Important
El faraó Akhenaton (Ameno-
fis IV) i la seua muller, Nefer-
titi, intentaren posar fi al poli-
teisme i imposar el culte a un
únic déu: Aton (déu del sol). El
faraó adoptà el nom d’Akhe-
naton i va construir la ciutat
d’Aketaton, a Al-Amārna.
Això no obstant, els sacerdots
del déu Amon-Ra s’hi van
oposar i, mort el faraó, es va
tornar a la situació anterior.
!
