9
172
Bloc II.
Història
1.2. Canvis socials
La prosperitat econòmica tingué com conseqüència principal l’
augmento de la població.
A més, les grans epidèmies es van reduir.
Les ciutats van créixer,
sobretot les que forma-
ven part de rutes comercials o tenien ports importants, com ara Venècia, París, Londres,
Colònia, Lisboa i Anvers.
Tal com passava en l’Edat Mitjana, la societat va continuar dividida en diferents grups
anomenats
estaments.
L’
estament privilegiat
estava format per la
noblesa
i el
clero.
Es reduïa a una minoria;
eren propietaris de la major part de les terres i els únics que podien accedir als alts càrrecs
polítics. Disfrutaven de molts
privilegis:
no pagaven impostos per a cobrir les despeses del
regne i estaven sotmesos a tribunals especials. Vivien en els seus castells (al camp) o en els
seus palaus de les ciutats.
L
’estament
dels
no privilegiats,
també anomenat
tercer Estat.
Hi pertanyia la major
part de la població. Pagaven molts impostos i no podien accedir als alts càrrecs polítics.
Aquest grup es dividia en diversos subgrups:
❚
Els
camperols
continuaren sent el grup social més nombrós. Eren
serfs
d’un senyor
feudal o noble, al qual havien de lliurar una renda o una part de la seua collita;
per aquesta raó, molts fugien i s’instal·laven a les ciutats, on vivien amb prou més
llibertat.
❚
La
burgesia
estava composta pels habitants de les
ciutats,
els quals no estaven sot-
mesos a cap senyor feudal. Aquest grup social va créixer en nombre, riquesa i in-
fluència política al llarg de l’Edat Moderna. Dins del dit grup es van establir grans
diferències:
– L’
alta burgesia.
Estava formada pels grans comerciants, banquers i funcionaris im-
portants. Residien en
palaus urbans
ricament decorats. Amb els nobles que vivien
en la ciutat formaven l’
oligarquia local,
el grup més poderós i influent.
– La
petita burgesia.
La integraven els xicotets comerciants, funcionaris menors,
artesans de tots els oficis, artistes, criats i obrers. Era el grup més nombrós a les
ciutats. Residien en habitatges humils situats en edificis de diverses plantes.
Hi havia, a més a més, un grup social marginat constituït per
indigents
i
vagabunds
que
vivien de la caritat.
Una part de l’alta burgesia va arribar a acumular més riquesa que els mateixos nobles.
Això va provocar que les
famílies de a noblesa
s’uniren amb les famílies més riques de la
burgesia per mitjà de matrimonis.
Pel seu costat, els burgesos reivindicaren la fi dels privilegis de la noblesa i el clero, no pagar
tants impostos i accedir a tots els càrrecs polítics.
Els monarques van prestar suport a la burgesia o a la noblesa en un moment o altre, de-
penent dels seus propis interessos. La burgesia, si bé va anar adquirint cada vegada més
drets, només aconseguiria equiparar-se amb la noblesa al final de l’Edat Moderna.
D’aquesta manera, al costat de la
societat rural,
pròpia de l’Edat Mitjana, es va desen-
rotllar una
societat urbana,
que es va convertir en una de les principals característiques
de l’Edat Moderna.
Alguns grups socials reivindicaren els seues drets. Les protestes més violentes les que
van protagonitzar els camperols. Això no obstant, les revoltes que dugueren a cap van
ser durament reprimides.
