9
176
Bloc II.
Història
3. CANVIS CULTURALES
La filosofía humanista
La prosperitat originà transformacions en les mentalitats i a Itàlia va sorgir un nou mo-
viment intel·lectual, anomenat
humanisme,
que es va estendre per tot Europa. Es va
caracteritzar pels trets següents:
❚
La
recuperació de la cultura clàssica.
La cultura i el pensament de la Grècia i la
Roma clàssiques va renàixer, és a dir, es va convertir en el punt de referència de l’ac-
tivitat intel·lectual i artística.
❚
L’
antropocentrisme.
El ser humà es va convertir en centre de la reflexió filosòfica i de
la creació artística. Tot i que els humanistes van continuar sent cristians,van abando-
nar el
teocentrisme
1
de l’Edat Mitjana i intentaren explicar la realitat sense recórrer
a la religió.
❚
L’
optimisme
i la
creativitat.
Els assumptes religiosos que originaven temor (el pecat)
es van deixar de banda i ocupà el primer pla la millora de la vida en aquest món. La
creativitat es va orientar a aconseguir millores tècniques, i això va conduir a l’aparició
de molts invents.
❚
El
desig d’aprendre.
Els humanistes tenien una gran curiositat intel·lectual. No limi-
taven els seus coneixements a una sola especialitat, volien saber de tot i convertir-se
en
Homo universalis.
❚
L’
esperit crític.
Fins aleshores els coneixements es basaven en la tradició, els grans
savis o els textos sagrats. L’humanisme va posar en dubte tot això i va intentar explicar
els fenòmens de la natura recorrent a:
– La reflexió personal: la
raó.
– Estudis més amplis: la
investigació.
– Demostracions pràctiques: l’
experimentació.
❚
L’
ús de llengües vernacles.
Fins aleshores quasi tots els llibres s’havien escrit en llatí.
Els humanistes van començar a escriure les seues obres en llengües que es parlaven
en els seus països. Així ho van fer els italians
Dante
—
Divina Comèdia
—,
Petrarca
—
Cançoner
— i
Bocaccio
—
Decameró
—. Gràcies a ells, un nombre més alt de per-
sones va tindre accés a la cultura i als nous coneixements.
En els inicis de l’Edat Moderna també es van produir canvis molt importants en el món
del pensament i de la ciència, la difusió dels quals es va multiplicar gràcies a un invent
d’importància capital: la
impremta.
1
teocentrisme:
corrent de pensament
que considera a Déu el centre de l’uni-
vers i regeix totes les coses, fins i tot les
activitats humanes.
!
Important
Entre els grans pensadors humanistes figuren:
❚
L’holandés
Erasme de Rotterdam
va escriure
Elogi de la follia
(1511), obra què
criticà els costums de la seua època, entre les quals la corrupció de l’Església.
❚
El florentí
Niccolò Machiavelli,
Maquiavel, va reflexionar sobre el poder. En el
seu tractat polític
El príncep
(1513) va donar consells als governants des d’un
punt de vista pràctic, sense tindre en compte cap tipus de moral.
❚
L’anglés
Thomas More
va escriure
Utopia
(1516), en què va proposar un siste-
ma polític ideal en el qual prevalgueren la justícia i l’equitat.
Pàgina manuscrita del
Decameró
(segle
XV
).
1. En la impremta de Gutenberg se seleccio-
naven els tipus de lletra un a un.
