169
8. Salut i malaltia
+
www
5.1.
Els trasplantaments
5.1.1.
Trasplantament d’òrgans i teixits
Són molts els òrgans que poden ser trasplantats. Els òrgans que es trasplanten amb més
freqüència són el cor, el renyó, el fetge, el pàncrees i el pulmó, i entre els teixits, la medul·la
òssia, la sang, la pell i la còrnia.
Quan una persona necessita sang, es fa un
transfusió.
Les transfusions de sang es poden
considerar els primers trasplantaments de teixit (en aquest cas, líquid).
5.1.2.
Trasplantament de cèl·lules
Les cèl·lules de l’organisme que envelleixen o moren són substituïdes per altres de noves.
Aquest procés, el duen a terme unes determinades cèl·lules progenitores, anomenades
cèl·lules mare,
que són capaces de regenerar un o més tipus cel·lulars. N’hi ha dos tipus:
❚❚
Cèl·lules mare embrionàries,
que poden originar qualsevol tipus cel·lular.
❚❚
Cèl·lules mare adultes,
presents en òrgans diferents i que només generen tipus de
cèl·lules determinats.
El trasplantament de cèl·lules mare ha esdevingut la gran esperança de la nova «medi-
cina reparadora» en el tractament de malalties que actualment són incurables, com la
malaltia d’Alzheimer o la de Parkinson, així com les malalties de lesions medul·lars, l’infart
i el càncer, entre d’altres. En l’actualitat es duu a terme habitualment el trasplantament
de cèl·lules mare sanguínies de la medul·la roja òssia, que es troba a l’interior dels ossos.
5.1.3.
Problemes que plantegen els trasplantaments
Tot i que els trasplantaments són ja un procediment habitual, plantegen alguns proble-
mes que cal resoldre:
Conservació
de l’òrgan
Per a evitar el deteriorament de l’òrgan que es trasplantarà, es
manté a temperatures baixes o, en alguns casos, en un sistema
artificial que proporciona nutrients a les cèl·lules fins al moment
del trasplantament.
Dificultats
quirúrgiques
Alguns òrgans encara no es poden trasplantar amb garantia d’èxit
a causa de les dificultats que planteja la intervenció quirúrgica.
Rebuig
El problema principal dels trasplantaments és el rebuig de l’òrgan
trasplantat per part del sistema immunitari del receptor. La causa
d’aquest rebuig és una reacció contra els antígens del donant.
Aquestes substàncies són diferents en cada persona, per la qual
cosa el sistema immune no és capaç de reconéixer-les en l’òrgan
trasplantat, les considera estranyes i es posa en marxa per a
eliminar-les. Els glòbuls blancs ataquen les cèl·lules del nou òrgan
i, en molts casos, el destrueixen.
Per a evitar-ne el rebuig se subministren al receptor medicaments
immunosupressors, però aquests medicaments tenen
l’inconvenient que disminueixen les defenses del receptor i el fan
més vulnerable a les infeccions.
Un
trasplantament
és la transferència d’un òrgan, d’un teixit o d’un grup de
cèl·lules d’un individu a un altre per a reemplaçar l’òrgan o el teixit que ha quedat
inutilitzat per una malaltia o un accident. L’individu que proporciona el trasplanta-
ment és el
donant
i qui el rep, el
receptor.
Idees clares
❚❚
L’assistència sanitària es duu
a terme a tres nivells: d’atenció
primària, d’assistència espe-
cialitzada i hospitalària.
❚❚
Per a un funcionament correc-
te del sistema sanitari, el pa-
cient ha de conéixer els seus
drets i també les seues obli-
gacions.
❚❚
Un trasplantament és una tèc-
nica quirúrgica que permet
reemplaçar òrgans i teixits
danyats.
❚❚
Perquè un trasplantament tin-
ga èxit cal salvar tres obsta-
cles: la conservació de l’òrgan
que es trasplantarà, les difi-
cultats quirúrgiques i el rebuig
de l’òrgan pel sistema immune
del receptor.
En la medul·la òssia hi ha
un teixit hematopoètic. Investiga
el significat d’aquest terme i ex-
plica en quines situacions es fan
trasplantaments d’aquest teixit.
Entra en la web de l’Orga-
nització Nacional de Trasplanta-
ments i informa’t sobre els requi-
sits relacionats amb la donació.
Fes un resum breu de les teues
recerques.
41
42
