19
DOCUMENT D’AMPLIACIÓ
MATERIAL FOTOCOPIABLE
/ © Oxford University Press España, S. A.
Valencià: Llengua i Literatura 1r Batxillerat
La novel
·
la cavalleresca
D’entre la massa de literatura que gira al voltant del
món cavalleresc, cal destriar-ne els gèneres
estretament lligats a la realitat històrica (tractats de
cavalleria, lletres de batalla) i els que són producte
de la imaginació (singularment les novel·les). I
encara, dins el gènere novel·lístic, cal fer una
distinció entre la novel·la de cavalleries i la novel·la
cavalleresca.
La novel·la de cavalleries, que, víctima de l’esperit
modern, s’extingí durant el segle
XVII
, deriva d’unes
narracions que, des de mitjan del segle
XII
, donaren
a conèixer personatges com el rei Artús, els
cavallers de la Taula Rodona, Merlí, Morgana,
Tristany i episodis com el del Sant Graal (calze
sagrat on fou recollida sang de Jesucrist). El cicle
artúric o matèria de Bretanya, nom que rep aquesta
tradició narrativa, perquè en realitat es tracta de
llegendes bretones, es divulga a França, i d’allí a tot
Europa, gràcies a la figura de Chrétien de Troyes (c.
1135-1190); les seves novel·les, escrites en vers
(Erec et Enide, Lancelot ou le Chevalier de la
Charrette, Perceval
ou le
Conté du Graal),
embolcallades en un ambient misteriós, sobrenatural
i poètic i presidides per les fabuloses proeses d’un
heroi llegendari, foren aviat objecte d’imitació (com
en els dotze lais —novel·les breus— de Maria de
França) i de continuació
(com l’extensíssima
compilació, en prosa, del
Lancelot-Graal,
coneguda
també amb el nom de
Vulgata
).
La línia novel·lesca
traçada per Chrétien, seguida amb fidelitat per les
novel·les de cavalleries, com ara
Amadís de Gaula
i
el cicle que en deriva, per citar-ne un exemple
pròxim, es caracteritza, segons Martí de Riquer, «per
la
presència
d’elements
meravellosos
i
inversemblants (dracs, endriacs, serpents, nans i
gegants desmesurats, edificis fets per art de màgia,
exageradíssima forca física dels cavallers, capaços
de desfer, ells sols, exèrcits sencers, ambient de
misteri i de fetilleria, etc.) i per situar l’acció en terres
llunyanes i exòtiques i en un remotíssim passat».
En contrast, ni a
Curial e Güelfa
ni a
Tirant lo Blanc
no s’hi troba res de tot això: són novel·les
cavalleresques, mancades pràcticament d’elements
meravellosos, localitzades en geografies conegudes i
situades en un temps pròxim o immediat al dels seus
autors. Els seus protagonistes, que sobresurten en
intel·ligència, valentia i forca, no són mai
desmesurats ni sobrehumans, ni, per descomptat,
invencibles, i, amb la resta de personatges, ofereixen
un perfil psicològic no lineal, complex, aspecte,
aquest darrer, impensable en les novel·les de
cavalleries, en les quals la psicologia de les figures
humanes és el resultat de la repetició mecànica de
qualitats i defectes abstractes i immutables. La
novel·la cavalleresca, a més, incorpora aspectes de
la realitat del seu moment i esdevé, així, si no un
verídic relat històric, pel seu caràcter literari, sí un
autèntic relat d’história-ficció.
Manuel L
LANAS
«La novel·la cavalleresca»,
dins
Història de la literatura catalana
Orbis / Edicions 62
