19
REPÀS
Nom: _______________________________________________
Curs: _____ Data: ________
MATERIAL FOTOCOPIABLE
/ © Oxford University Press España, S. A.
Valencià: Llengua i Literatura 1r Batxillerat
Vida cortesana, guerra i amor
Però, com podrà descobrir ben prompte el lector
curiós,
Tirant lo Blanc
no és únicament la narració
suposadament històrica —i per això en general
versemblant— de les aventures d’un cavaller i
estrateg extraordinari que porta a terme el vell ideal
cristià de croada, d’acord amb la problemàtica
concreta plantejada a la seua generació. És també un
llibre d’entreteniment i de saborosa lectura, on
s’enmirallen, amb sorprenent vitalitat i realisme, la
vida i els costums de la societat cortesana de l’època.
Hi retrobem l’àmbit de la festa i de l’autoescenificació
del poder reial, que inclou les teatrals representacions
al·legòriques usuals arreu d’Europa i relacionables
amb la poesia de l’època, el luxe i les modes, les
oracions, els discursos, etc.
Les minucioses descripcions de tornejos individuals i
d’episodis bèl·lics per terra i per mar, que tant
agradaven als lectors dels llibres de cavalleria, es
combinen amb escenes molt plàstiques plenes de
galanteria, picardia i d’un sorprenent erotisme. I és
que l’amor és l’altre gran tema de la novel·la. La
comparació entre els amors de Felip de França i
Ricomana, Diafebus i Estefania, i Hipòlit i
l’emperadriu, d’una banda, i els de Tirant i Carmesina,
de l’altra, posa en evidència que els dos jóvens
protagonistes segueixen les pautes de l'anomenat
amor cortés.
Martorell, que controla molt bé les etapes de
l’evolució del llibre, farà coincidir el triomf militar de
Tirant a Constantinoble i la reconquesta de l’imperi
amb la seua conquesta particular del «castell» de
Carmesina. Però la lenta progressió d’aquest amor
apassionat ve puntuada per delicioses escenes, com
la de la declaració de Tirant mitjançant un mirall, els
balls, les converses més o menys picants i algun
agosarat contacte físic, i avança malgrat els
obstacles, els malentesos i una tempestuosa ruptura
que separa els enamorats i posa a prova els seus
sentiments.
Tirant troba una aliada fidel en Plaerdemavida, el nom
simbòlic de la qual representa una mentalitat
clarament favorable a l’amor. És ella qui predica amb
picardia que cal estimar els qui ens estimen, qui
supleix les mans de Tirant en l’escena del bany, les
guia en el famós episodi de la rata, i permet finalment
a l’heroi victoriós accedir al llit de l’estimada. Però
Tirant té també una perillosa enemiga: la Viuda
Reposada, una dona frustrada i ressentida que
representa el poder de la mentida, de les falses
aparences i de l’engany, que acabarà lliurant-se a
una mort desesperada.
Quan tot feia pensar que, tal com acaben
tradicionalment els contes, els dos enamorats podrien
disfrutar plenament del seu amor i Tirant rebria la
merescuda recompensa del seu esforç, l’autor ens
sorprén amb un final inesperat. Basta un petit mal de
costat per acabar amb la vida del gran heroi
conqueridor, i aquesta mort inesperada comporta
també la de l’emperador i la de Carmesina. La roda
de la Fortuna mostra una vegada més, amb aquest fi-
nal tràgic, la fragilitat de la condició i de la glòria
humanes.
Albert
H
AUF
pròleg a
Tirant lo Blanc,
Vicens Vives
1.
Resumeix les característiques del
Tirant lo Blanc
que destaca l’autor d’aquest text en el primer paràgraf.
2.
Amb què es combinen les descripcions de tornejos individuals i d’episodis bèl·lics?
3.
Quins són els aliats i els enemics de Tirant per aconseguir l’amor de Carmesina?
4.
Quin significat simbòlic té el nom de Plaerdemavida?
5.
Per què diu Albert Hauf que Joanot Martorell «ens sorprén amb un final inesperat»?
6.
Es pot dir que l’amor és un dels temes principals del
Curial
, igual que en
Tirant?
7.
Albert Hauf afirma que Tirant i Carmesina «segueixen les pautes de l’amor cortés». Creus que la relació entre
Curial i Güelfa té el mateix caràcter? Justifica la teua resposta.
