201
10. Els grans escultors del relleu terrestre
+
www
4.1.1.
Formes del modelatge fluvial
En el
curs alt,
a més de la vall en V, abunden els
ràpids
i les
cascades,
allà on es
produeixen canvis bruscos en la resistència o la duresa de les roques a l’erosió fluvial.
En els
cursos mitjà i baix,
és freqüent la presència de
meandres.
Quan un riu travessa roques molt resistents dóna lloc a valls de parets verticals anome-
nades
gorges, canyons
o
congosts.
Hi ha dos
tipus bàsics de desembocadura:
els
deltes,
cossos de sediments que
avancen mar endins, i els
estuaris,
entrants de la mar a la desembocadura, amb menys
presència de sediments. La formació d’una o l’altra depén de la quantitat de sediments
aportats pel riu i de la capacitat de la mar per a erosionar-los. Les
ries
són una espècie
d’estuaris, és a dir, és la mar la que envaeix el curs baix dels rius que flueixen per valls
muntanyoses.
Els deltes abunden més en mars interiors com la mar Mediterrània o la mar
Negra; els estuaris, en oceans amb marees i corrents forts. Quina n’és la causa?
A vegades trobem llacs en forma de ferradura a les valls d’obi; quin en pot
ser l’origen?
38
39
Formació d’una cascada.
Roca
resistent
Roca
blanca
Meandre.
Depòsit
Erosió
Observa l’esquema i raona cap a on es desplaçarà el meandre amb el temps.
35
Fotos de satèl·lit de les
desembocadures de l’Ebre i del Tajo.
Quines diferències hi trobes? Quin és un delta i quin és estuari?
37
Congost o canyó d’Arbayún (Na-
varra).
Els congosts també es
coneixen com a meandres en-
caixats, per què?
36
Ria de Sor (Galícia).
Les costes gallegues pa-
teixen un procés d’afonament.
Com afavoreix açò la formació
de ries?
40
