206
10
Durant el Quaternari s’han succeït nombrosos períodes glacials i interglacials.
Com deu haver variat el nivell de la mar en cada un?
Com va afectar les nostres costes la desforestació intensa dels últims segles?
Quin efecte tindrà en les platges d’una costa la construcció d’una gran presa
al riu que desemboca a prop d’aquestes?
66
67
68
4.5.
Modelatge costaner
Amb més de 5 000 km de costa peninsular, i quasi 3 000 més entre les illes Balears i les
Canàries, Espanya es caracteritza per la gran diversitat de formes de relleu costaner. Les
diferències són més grans entre les costes cantàbrica i gallega i les de la Mediterrània i
el golf de Cadis.
L’acció geològica de la mar es manifesta sobretot en l’espai costaner; per això el modelatge
marí s’anomena també
modelatge costaner.
Les àrees costaneres són zones molt dinà-
miques i canviants sobre les quals actuen:
❚
Els moviments de la mar (onatge, corrents i marees).
❚
L’erosió diferencial sobre diversos tipus de roca.
❚
L’aportació de sediments per part de rius que estén la mar.
❚
L’acció intensa de l’ésser humà.
❚
Els canvis recents del nivell de la mar a causa de les glaciacions.
L’
acció erosiva
de la mar, la duen a terme, fonamentalment, les onades, sobretot les que es
formen durant les tempestes. Quan s’aproximen a una costa irregular, experimenten canvis
de direcció, tal com mostra la imatge del marge. L’erosió és més intensa quan a l’acció di-
recta de l’onatge s’afig l’abrasió causada per l’impacte dels materials que arrossega l’onada.
Açò produeix el soscavament de la base dels
penya-segats
i l’afonament i el retrocés poste-
riors, que deixen darrere una
plataforma d’abrasió.
El
transport marí,
el porten a terme sobretot corrents més o menys paral·lels a la
costa anomenats
corrents de deriva.
En el moment que aquests corrents es frenen
quan troben un obstacle pel camí, depositen part de la càrrega que porten en forma
de barres arenoses, i una vegada superat l’obstacle, el seu poder erosiu augmenta.
Com en el cas dels rius, l’acció de la mar arredoneix i classifica els sediments per mides.
La major part dels sediments arrossegats no procedeixen de l’erosió marina, sinó de les apor-
tacions dels rius. La construcció de preses als rius, per tant, afecta notablement el litoral, ja que
interromp el subministrament de sediments.
A les
costes altes,
com la gallega o la cantàbrica, formades per roques dures, predomina
l’erosió; per contra, al litoral mediterrani i del golf de Cadis són freqüents les
costes baixes
i
arenoses, fruit de la sedimentació.
Acció de les onades sobre el relleu
costaner.
On es concentrarà l’erosió
en aquesta imatge? I el depò-
sit? Com tendirà a ser-ne el
traçat al cap de milions d’anys?
63
Zona de depòsit
Zona
d'erosió
Fronts d'onada
Penya-segat i plataforma
d’abrasió.
Com variarà la mida dels
sediments a la plataforma d’abra-
sió?
65
Per què no és aconsellable construir a la vora d’un penya-segat?
64
Soscavament
Plataforma d'abrasió
Acció de l’onatge sobre un penya-segat.
