202
10
4.2.
Les aigües subterrànies
Durant molt de temps es van contar històries fantàstiques i mitològiques per tractar
d’explicar l’origen de les aigües subterrànies. Hui sabem que constitueixen una part més
del cicle de l’aigua i que procedeixen de la
infiltració
en el terreny de l’aigua de la pluja o
dels rius i llacs. Al mateix temps que es formen, les aigües subterrànies descarreguen part
del seu cabal a les aigües superficials o, directament, a lamar. Per tant, procedeixen en últim
lloc, com la resta de l’aigua dolça del planeta, de l’evaporació dels oceans.
Les aigües subterrànies ocupen els porus, les clivelles i les fissures de les roques.
4.2.1.
Els aqüífers i la seua dinàmica
Els aqüífers solen descansar sobre una capa impermeable. Perquè un material siga
aqüífer ha de tenir dues propietats: porositat i permeabilitat.
❚
La
porositat
és el percentatge de buits (porus i clivelles) capaços d’omplir-se d’aigua
que té un material.
❚
La
permeabilitat
és la capacitat per a permetre la circulació d’aquesta aigua a
l’interior. Gràcies a la permeabilitat podem extraure aigua mitjançant pous, sondejos
o directament de brolladors o fonts.
Alguna vegada t’has preguntat per què els rius porten aigua mesos després de
les últimes pluges?
En infiltrar-se, les aigües descendeixen, per l’acció de la gravetat, a través de la
zona
d’aireació
de l’aqüífer, fins a arribar a la zona de l’aqüífer en què tots els porus es tro-
ben farcits d’aigua
(zona saturada).
La superfície de separació entre ambdues zones
és el
nivell freàtic,
que marca l’alçària a la qual arribaria l’aigua en un pou o sondeig
que perforara l’aqüífer.
Una vegada a la zona saturada, les aigües subterrànies es continuen movent per l’acció
de la gravetat, des de les àrees on el nivell freàtic està més alt cap a d’altres on està
més baix, fins a descarregar en aquells llocs on aquest nivell freàtic arriba a la superfície
terrestre (brolladors, llits de rius, etc.) o, directament, a la mar.
Els
aqüífers
són capes de roca o sediments que permeten l’emmagatzematge i la
circulació de les aigües subterrànies a l’interior.
Serviria d’aqüífer un ma-
terial, com les argiles, amb
porositat elevada però imper-
meable per tenir porus tan di-
minuts?
Un aqüífer de 25 km
2
i 10
m de gruix de zona saturada
té una porositat del 8%. Quin
volum d’aigua deu emmagat-
zemar? Expressa-ho en m
3
i en
hm
3
.
Com deu variar la infil-
tració (augment o disminució)
amb el pendent del terreny o
la presència de vegetació en
la superfície?
43
44
45
Aqûífer
Zona
d’aireació
N VELL
FREÀT C
Zona saturada
Prec p tac ó
Riu per damunt
de nivell freàtic
n trac
ó
Roca impermeab e
Riu per davall
del nivell freàtic
Descàrrega a la mar
Aigua salada
ü
I
I
i i
i
l
I l
i
l
Elements d’un aqüífer.
Observa l’esquema i respon:
a)
Explica la relació diferent que hi ha entre els dos rius i l’aqüífer.
b)
Distingeix entre zona d’aireació i zona saturada d’un aqüífer.
c)
Podrà el nivell freàtic pujar o baixar? Raona la resposta.
42
Espai entre porus
Fractures
A
B
Tipus d’aqüífers. A) Granular.
B) Fisurat.
us
Fractures
B
Observa els buits dels di-
buixos i raona com seria la per-
meabilitat si aquests buits no
estigueren connectats entre si.
41
B
