204
10
4.3.
Modelatge càrstic
D’on procedeixen les sals que trobem dissoltes en les aigües minerals?
El carst és un paisatge espectacular originat per l’acció de les aigües superficials i,
especialment, de les subterrànies. Quan l’aigua es troba amb roques solubles, com
ara sals i algepsos, comença un procés de
dissolució,
que és el responsable d’aquest
modelatge. No obstant això, la majoria dels paisatges càrstics s’assenten sobre roques
calcàries, ja que són molt més abundants. Aquestes roques, tot i ser insolubles, patei-
xen un tipus de meteorització química particular que les acaba dissolent, i que es coneix
com a
carbonatació.
Els paisatges càrstics tenen una gran importància a Espanya, per l’abundància de ro-
ques calcàries a la zona est de la península i a les illes Balears. A més de dissoldre les
roques, les aigües també poden precipitar part de les substàncies que tenen dissoltes i
donar lloc a formacions anomenades
espeleotemes,
com ara les conegudes estalac-
tites i estalagmites.
Classifica les formes de relleu càrstic en formes de superfície i d’interior, d’una banda, i en formes de dissolució i de precipitació,
d’altra banda.
A partir de les imatges, descriu engolidor, avenc, estalagmita, estalactita i columna.
Què distingeix les coves actives de les coves fòssils? Quin procés geològic domina en cada una?
Imagina com serà aquest massís càrstic al cap de milers o milions d’anys.
52
53
54
55
Avenc
Engolidor
Estalactita
Estalagmita
Columna
Galería
Lapiaz
Llac
subterrani
Clotada o dolina
Calcàries
Pòlie
i
Modelatge càrstic.
Àcid sobre una roca calcària.
L’aigua de pluja, carre-
gada de CO
2
es comporta com
un àcid dèbil. Quin efecte pro-
dueix en les roques calcàries?
51
Lapiaz:
solcs o estries formades per
dissolució de l'aigua en discórrer sobre la
superfície.
Clotada o dolina:
depressió més o menys circular
formada per dissolució o afonament d'una cavitat
subterrània.
Caverna amb estalactites, estalagmites i
columnes.
Exemple de
paisatge càrstic:
El Torcal
de Antequera.
