19
ACTIVITATS DE REFORÇ
Nom: _______________________________________________
Curs: _____ Data: ________
MATERIAL FOTOCOPIABLE
/ © Oxford University Press España, S. A.
Valencià: Llengua i Literatura 1r Batxillerat
Tirant veu Carmesina per primera vegada
La tercera part transcorre a l’Imperi grec. Tirant rep una carta de l’emperador de Constantinoble, en què li demana ajuda per a plantar
cara als turcs que han envaït l’Imperi. Tirant s’embarca amb la seua gent i arriba a Constantinoble. Només arribar‐hi, Tirant s’enamora
perdudament de la princesa Carmesina.
Capítol 117
.
Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les raons que lo emperador li dix
Havent vist la voluntat de l’emperador, Tirant acceptà el bastó
i la capitania, juntament amb el càrrec de justícia. Aleshores
els trompetes i els ministres, per manament de l’emperador,
començaren a tocar i publicaren per tota la ciutat que Tirant lo
Blanc havia estat elegit capità major per ordre del senyor
emperador.
Després, l’emperador partí del cadafal per tornar a palau. Per
força havien de passar per una posada que havia de servir
d'allotjament a Tirant i a tots els seus. Llavors digué
l’emperador:
—Capità, ja que ens trobem ací, retireu-vos i descanseu per
uns dies. Doneu-me el gust de quedar-vos i deixeu-me anar.
—Com podeu suposar, senyor —respongué Tirant— que jo
puga fer tal falta! Per a mi acompanyar-vos és un descans. Si
aniria amb vós fins a l’infern, com no fins al palau! És més,
senyor, doneu-me llicència perquè en arribar a palau puga fer
reverència a la senyora emperadriu i a la seua benvolguda
filla, la senyora infanta.
L’emperador accedí i, quan arribaren a la gran sala del palau,
l’emperador el prengué de la mà i l’entrà a la cambra on es
trobava l'emperadriu. La cambra era molt obscura i
l’emperador digué:
—Senyora, ací teniu el nostre capità major que ve a fer-vos
reverència.
Ella, amb la veu gairebé esmortida, respongué:
—Benvingut siga.
Llavors digué Tirant:
—Senyora, sols per fe hauré de creure que aquella que parla
és la senyora emperadriu.
—Capità major —digué I’emperador—; aquell que tinga la
capitania de l’Imperi grec té potestat d’obrir les finestres, de
mirar totes les dones a la cara i llevar-los el dol que puguen
portar per marit, pare, fill o germà. Per tant, vull que useu del
vostre ofici.
Llavors Tirant manà que li portassen una torxa encesa.
Quan l’habitació s’il·luminà, el capità veié un papalló tot
negre. S’hi acostà, l’obrí i veié una senyora coberta fins als
peus amb un gran vel negre. Tirant li llevà el vel del cap i,
havent-li vist la cara, fica el genoll en terra, li besà el peu
sobre la roba i després la mà. Ella tenia a la mà uns
paternostres d’or esmaltats. Els besà i els féu besar al capità.
Després veié un llit amb cortines negres. La infanta estava
gitada damunt d’aquell llit vestida i coberta amb una roba de
vellut negre com negre era el brial de setí que duia. Als peus,
damunt del llit, seien una dona i una donzella. La donzella era
filla del duc de Macedònia i la dona, que havia criat de llet a la
infanta, s’anomenava la Viuda Reposada. Al cap de la
cambra hi havia cent setanta dones i donzelles que estaven
amb l’emperadriu i la infanta Carmesina.
Tirant s’acostà al llit, féu una gran reverència a la infanta i li
besà la mà. Després anà a obrir les finestres. I, perquè feia
molts dies que es trobaven en tenebres per la mort del fill de
l’emperador, a totes les dames els paregué que havien eixit
de captivitat. Llavors digué Tirant:
—Senyor, amb la vostra vènia, recitaré a vós i a la senyora
emperadriu la meua intenció. Veig que el poble d’aquesta
insigne ciutat està molt trist i adolorit per dues raons. La
primera és per la pèrdua d’aquell animós cavaller el príncep,
vostre fill. Vostra majestat no se n’ha d'agreujar, puix ha mort
en servei de Déu, sinó que heu de donar gràcies a la
immensa bondat de Nostre Senyor que l’ha col·locat en glòria
de paradís. La segona causa de la tristesa del poble és que
veuen molt prop la gran morisma i temen perdre els béns i la
vida o ésser captius en poder dels infidels. La necessitat
requereix que la vostra altesa i la senyora emperadriu féu
bona cara a tots els que us veuran, per tal que se senten
consolats del dolor en què estan posats i prenguen ànim a
batallar contra els nostres enemics.
—Bon consell ha donat el capità —digué l’emperador—.
Mane que immediatament, tant els hòmens com les dones,
deixen el dol.
Mentre l’emperador deia aquestes paraules les orelles de
Tirant estaven atentes, però els seus ulls contemplaven la
gran bellesa de Carmesina. A causa de la gran calor que feia,
perquè havien estat les finestres tancades, aquesta estava
mig descordada mostrant en els pits dues pomes de paradís
que pareixien de cristall, les quals donaren entrada als ulls de
Tirant i, d’allí en avant, no pogueren trobar la porta per on
eixir, sinó que per sempre foren presoners en poder de
persona lliberta, fins que la mort els separà. Certament us he
de dir que els ulls de Tirant mai no havien rebut un past
semblant com aquest de veure la infanta, per molts honors i
consolacions que haguessen vist.
Joanot M
ARTORELL
Tirant lo Blanc,
Tres i Quatre (adaptació)
1.
Quin sentit simbòlic té que Tirant faça portar una torxa i
obra de bat a bat les finestres i portes tancades?
2.
Quina és la causa de l’enamorament de Tirant?
3.
Quin sentit té la referència al Paradís en la descripció
dels pits de la princesa?
4.
Comenta l’enamorament de Tirant a partir d’aquesta
frase: «les quals [els pits de Carmesina] donaren entrada
als ull de Tirant que, de allí avant, no trobaren la porta
per on eixir e tostemps foren apresonats en poder de
persona lliberta, fins que la mort dels dos féu separació».
Respon a la imatge del cavaller?
