La novel·la del segle
XV
114
Solucions de les activitats
1.
El va elogiar per la manca d’extravagància i de fets merave-
llosos que singularitza el
Tirant
dins del gènere cavalleresc.
Una altra causa, més profunda, és el to jocund, que fa
escriure al novel·lista castellà els dos elogis, ben coneguts:
«tesoro de contento»
i
«mina de pasatiempos».
2.
Fuster identifica el trànsit del tipus de vida aristocràtic, en
el sentit cortesà i cavalleresc de l’edat mitjana, a un tipus
de vida distint, el modern, representat per la burgesia.
3.
Fuster escriu que el
Quixot
va ser l’obra d’un intel·lectual ja
íntegrament burgés. Martorell, en canvi, era un noble, i en
el
Tirant
testimonia el trànsit del tipus de vida aristocràtic
al modern, representat per la burgesia, des de dins.
4.
El
Curial
és el que hui en diríem una novel·la històrica, per-
què situa l’acció al final del segle
XIII
, als dies del rei Pere el
Gran. La figura d’aquest rei, que és un dels personatges
importants de la novel·la, és la prolongació del personatge
que va configurar Bernat Desclot en la seua
Crònica
. L’estil
d’aquesta també va influir en el del
Curial:
totes dues obres
destaquen per la sobrietat i per la tendència a la simplicitat.
5.
La trama amorosa de la novel·la exposa clarament la con-
cepció medieval de l’amor. La relació entre Güelfa i Curial
reprodueix la distribució dels rangs socials en les relacions
dels amants típica de la lírica trobadoresca.
6.
Durant molt de temps es va creure que Martorell havia
mort abans de completar el
Tirant
i que aquest havia estat
acabat per Martí Joan de Galba. Actualment, però, se sap
que l’any 1464 Joanot Martorell va empenyorar el manus-
crit del
Tirant
a Galba per 150 sous. És bastant possible,
per tant, que Martorell acabara la seua novel·la abans de
morir i que la intervenció de Martí de Galba es limitara a
preparar el manuscrit per a la impremta. Galba va fer im-
primir el
Tirant
el 1490, segurament perquè pensava que
podia ser un negoci lucratiu, però va morir abans que la
novel·la fóra publicada.
7.
En el
Tirant
es mostren reflectits la pressió dels turcs sobre
l’Imperi grec i el setge de Rodes. De fet, quan Martorell es-
criu el
Tirant,
Constantinoble havia caigut a les mans dels
turcs.
8.
L’acció de la novel·la transcorre a Anglaterra, a Sicília, a
Rodes, a l’Imperi grec, al nord d’Àfrica i, de nou, a l’Imperi
grec.
Per a les aventures de Tirant a l’Imperi grec, Martorell es va
basar en la crònica de Ramon Muntaner.
9.
L’amor hi és tan important com la guerra i, fins i tot, l’ele-
ment heroic està subordinat a l’eròtic. El sexe apareix ben
avançat el llibre, però des de l’instant en què Tirant toca els
pits de la bella Agnés en agafar-li el fermall que ha dema-
nat com a premi de la victòria en un torneig, la presència
del sexe ja no s’atura i creix gradualment fins a ocupar
el primer pla de l’acció durant l’estada de Tirant a Cons-
tantinoble. I, de fet, tanca la novel·la, quan l’emperadriu
i Hipòlit culminen amb un matrimoni els seus amors
adúlters. Martorell tracta l’erotisme d’una manera col·loquial
i directa, i amb ironia i humor.
10.
Tots dos personatges són un exemple de la complexitat
i l’ambigüitat que presenten molts dels personatges de la
novel·la de Martorell. Tirant és valent i decidit en el camp
de batalla, però es mostra tímid i poruc en l’escena en què
Plaerdemavida el fica al llit de la princesa. El cas de la ma-
teixa Plaerdemavida és semblant: és el personatge que em-
pra el llenguatge sexual més atrevit i, al mateix temps, és
el més cast de tots.
