19
ACTIVITATS DE REFORÇ
Nom: _______________________________________________
Curs: _____ Data: ________
MATERIAL FOTOCOPIABLE
/ © Oxford University Press España, S. A.
Valencià: Llengua i Literatura 1r Batxillerat
Tirant combat contra un gos alà
En la primera part de la novel∙la, Tirant, juntament amb altres cavallers de Bretanya, s’ha desplaçat a Anglaterra per a assistir a
les festes del casament del rei amb la finalitat de rebre l’ordre de cavalleria. Entre els fets de cavalleria que protagonitza Tirant,
n’hi ha un de ben singular: el combat contra un ferotge gos alà.
Capítol 68. Com los jutges del camp donaren sentència que Tirant hagués la glòria de la batalla
Heu de saber que a les festes vingué el príncep de
Gal·les, amb molts cavallers i gentilhòmens, que
s’allotjaven prop de la muralla de la ciutat. Com que
aquest príncep és un gran caçador, portava grans i braus
gossos alans de presa. Un dia, el rei, amb tres o quatre
cavallers, anà a visitar-lo, perquè de jóvens havien
mantingut una gran amistat, ja que eren parents acostats i
perquè, com que el príncep volia fer armes, suplicà al rei
que fes venir els jutges de camp per donar-li consell. El rei
els féu anar ràpidament i la reunió secreta acabà passat el
migdia, hora en què tota la gent reposa. En aquell
moment, Tirant venia de la ciutat on havia anat a fer-se
brodar un vestit amb orfebreria. Quan arribà davant de
l’allotjament del príncep, veié que hi havia molta gent que
volia agafar un alà que s’havia escapat, però era tan brau
que ningú no gosava acostar-s’hi.
Quan Tirant es trobava enmig de la plaça, veié venir l’alà
corrent cara a ell disposat a atacar-lo. Tirant descavalcà i
prestament agafà l’espasa; però l’animal, en veure-la, es
féu enrere. Llavors Tirant digué que per un animal no volia
perdre ni la vida ni l’honor, de manera que tornà a
cavalcar. Aleshores el príncep de Gal·les, que estava amb
el rei i els jutges en un lloc des d’on ho veieren tot, digué:
—Bé conec jo, senyor, aqueix alà tan ferotge. Us
assegure que si el cavaller que passa és valent, prompte
veurem una gentil batalla.
Quan Tirant hagué avançat vint passes, l’alà tornà vers ell
amb gran fúria i Tirant, després d’haver descavalcat de
nou, digué:
—No sé si ets diable o cosa encantada.
Agafà de nou l’espasa i s’apropà a ell. Però l’alà, per
temor a l’espasa, no s’atrevia a acostar-se-li.
—Ja que veig —digué Tirant— que tens por de les meues
armes, no vull que digues que combat amb tu amb
avantatge.
En dir açò, llançà l’espasa. L’alà féu dos o tres salts i se li
apropà tant com pogué; amb les dents prengué l’espasa i
la llançà lluny. De seguida tornà on era Tirant.
—Ara estem en igualtat —digué Tirant—-: amb les
mateixes armes amb què em vols danyar, et feriré jo.
Aixi doncs, s’abraçaren amb gran fúria l’un a l’altre i es
donaven grans i mortals mossos. L’alà, que era molt gran i
salvatge, va fer caure
Tirant tres voltes a terra i tres més li
féu perdre l’equilibri. El combat entre ells durà mitja hora,
perquè el príncep de Gal·les manà que no s’acostàs ningú
per separar-los, fins que un o l’altre foren vençuts.
El pobre Tirant tenia moltes nafres a les cames i als
braços, però finalment agafà el gos pel coll amb les mans i
li l’estrenyé tan fortament com pogué, al temps que amb
les dents li mossegà la galta tan ferotgement que el féu
caure a terra mort.
A l’instant, isqué el rei amb els jutges, agafaren Tirant i el
portaren a la casa del príncep on feren venir els metges.
—No hauria volgut, cavaller —digué el príncep de
Gal·les— ni per la millor vila d’Anglaterra, que haguésseu
mort el meu alà.
—Senyor —contestà Tirant— ni jo per la meitat de les
vostres possessions no voldria trobar-me en l'estat en què
m’encontre.
Quan la reina i les donzelles saberen què li havia passat a
Tirant, ràpidament l’anaren a veure. La reina, quan el veié
tan malament, li digué:
—Tirant, amb sofriment i treball es guanya l’honor: eixiu
d’un mal ianeu a parar a un altre.
—Sereníssima senyora, plena de totes les humanes i
angèliques perfeccions, sigueu el jutge del meu pecat
—digué Tirant—. Jo no anava
a fer mal a ningú i, de sobte
i amb consentiment del seu amo, se aparegué un diable
en forma de gos.
—No heu de preocupar-vos —digué la reina— de tots els
mals que us
puguen venir, perquè així demostrareu la
vostra virtut.
Joanot M
ARTORELL
Tirant lo Blanc,
Tres i Quatre (adaptació)
1.
Per què lluita Tirant contra el gos alà?
2.
De quina manera reprodueix Tirant les caracte-
rístiques del torneig cavalleresc en aquesta lluita?
3.
Comenta la reacció del príncep de Gal·les després
que Tirant venç el gos alà.
4.
I com reacciona la reina?
