72
3
7.
LA RADIOACTIVITAT
Els nuclis dels àtoms d’alguns elements no són estables, perquè tenen un nombre de
neutrons molt superior al de protons. Per aconseguir l’estabilitat, aquests nuclis eme-
ten partícules i radiacions de manera espontània. Quan emeten partícules es trans-
formen en nuclis d’àtoms d’altres elements. Aquest fenomen, que és exclusivament
nuclear, rep el nom de
radioactivitat
i va ser descobert el 1896 per
H. Becquerel,
amb l’urani.
Quines evidències experimentals consideres que hi ha de la radioactivitat?
Les radiacions emeses pels nuclis d’aquests àtoms tenen la capacitat d’impressionar
plaques fotogràfiques, ionitzar gasos, produir fluorescència i, fins i tot, danyar els teixits
dels éssers vius. Aquestes radiacions poden ser de tres tipus:
alfa
,
beta
i
gamma.
❚❚
Radiació alfa,
α
.
Està formada per
partícules
α
que consten de dos protons i dos neutrons,
per tant, tenen
càrrega positiva.
Són emeses
pels nuclis a gran velocitat, tot i que es frenen
ràpidament en l’aire. El seu
poder de pene-
tració
és escàs: només calen uns pocs fulls de
paper per a aturar-les.
❚❚
Radiació beta,
β
.
Està formada per electrons,
és a dir, tenen
càrrega negativa
i es despla-
cen a gran velocitat. Tenen un
gran poder
de penetració
i són capaces de travessar
làmines d’alumini de fins a 5 mm de gruix.
❚❚
Radiació gamma,
γ
.
És una radiació d’alta
energia que
no té càrrega elèctrica
i que
es propaga a la velocitat de la llum. Els rajos
gamma són capaços de travessar capes fines
de metall i penetrar en el cos dels animals i de
l’ésser humà; tanmateix, els poden aturar les
làmines de plom o formigó de més de 25 mm
de gruix.
7.1.
Els radioisòtops
Els
radioisòtops
són isòtops radioactius d’un element. Per exemple, el carboni-14,
14
6
C,
és un isòtop radioactiu del carboni. D’altres són el
219
86
Rn, el
226
88
Ra i el
235
92
U.
Un isòtop radioactiu és, des del punt de vista físic i químic, totalment idèntic a un isòtop
inactiu. No obstant això, el radioisòtop és un àtom marcat que podem seguir en tots
els processos químics i biològics gràcies a les radiacions que emet, per això té diverses
aplicacions.
7.2.
Aplicacions dels radioisòtops
7.2.1.
Medicina
Els isòtops radioactius s’utilitzen en medicina per al
diagnòstic
i el
tractament
de
moltes malalties. Els que s’empren per al
diagnòstic
emeten radiacions que no danyen
els teixits vius. Se subministren als pacients dissolts en una substància que els permet
arribar fins a l’òrgan que es vol investigar.
Per al
tractament
s’utilitzen dosis d’isòtop més grans. La quantitat de radiació ha
de ser controlada perquè destruïsca únicament les cèl·lules danyades i no els teixits
sans.
Així, en el
diagnòstic
del càncer de tiroide se subministra
132
I, que emet una radiació
que no causa problemes. No obstant això, en la
teràpia
d’aquest tipus de càncer
s’utilitza
131
I, que emet partícules que poden destruir les cèl·lules canceroses.
❚❚
Els isòtops són àtoms d'un
mateix element que tenen el
mateix nombre atòmic però
un nombre màssic distint.
Marie Curie, Pierre Curie i sa filla
Irene.
Busca informació i escriu la
biografia de Marie Curie
.
29
Diagnòstic mèdic mitjançant l'ús
d'isòtops radioactius.
La imatgemostra una gam-
magrafia òssia. Busca informació
sobre aquesta prova diagnòstica
i anota’n les aplicacions
.
30
Poder de penetració de les diverses
radiacions.
