La novel·la del segle
XV
112
Anàlisi del contingut
1.
Llig el fragment de
Tirant lo Blanc
i explica l’estra-
tagema que utilitza Tirant contra els turcs.
Tirant va simular que el seu exèrcit fugia, de manera que els
turcs van començar a perseguir-los. Quan l’exèrcit turc ja ha-
via perdut la formació, Tirant va fer girar els seus i va atacar
els turcs.
2.
A més dels turcs, qui més va ser enganyat per aquest
estratagema?
Va ser enganyat també l’emperador, que des de les torres veia
venir la gent fugint, i es pensava que la batalla s’havia perdut.
3.
Explica breument com va preparar el soldà les seues
tropes.
El soldà havia organitzat la seua gent de la manera següent:
en primer lloc col·locà els qui portaven llances i pavesos. Des-
prés venien els ballesters i els arquers; a continuació anaven
els cristians que havien pres sou del Gran Turc amb els cavalls
molt ben encoberts i amb grans penatxos; darrere de tots
anaven els turcs amb més de quatre-centes bombardes.
4.
En quins termes el rei d’Egipte va desafiar Tirant? Què
li va respondre aquest?
El rei d’Egipte va dir a Tirant que el mataria o l’empresonaria
i que, una vegada presa la ciutat de Constantinoble, faria
fer una imatge d’or en record de la batalla i la posaria sobre
la porta de la ciutat, i que li faria tastar l’amargor de la seua
llança.
Tirant li respongué que s’alegrava molt que li la fera tastar,
perquè ell portava tant de sucre que no en sentiria amargor,
sinó que més aviat aquell dia la seua dolorosa sang mora
seria escampada.
5.
En quants destacaments estava dividit l’exèrcit que co-
mandava Tirant?
L’exèrcit estava dividit en tres destacaments: un, comandat
pel duc de Pera, un altre pel duc de Sinòpoli i l’altre, el situat
al centre, pel mateix Tirant.
6.
Comenta les qualitats que demostra el protagonista
com a guerrer en aquest text.
En aquest text, Tirant es mostra sobretot com un gran estra-
teg militar.
7.
Indica quin és el tema del fragment.
El tema del fragment és la batalla entre les tropes comanda-
des per Tirant i l’exèrcit turc.
8.
Resumeix el contingut del text
La batalla contra els
turcs
en unes deu línies.
Una vegada organitzats en el camp de batalla l’exèrcit dels
turcs, comandat pel rei d’Egipte, i el dels grecs, sota les or-
dres de Tirant, tots dos es van desafiar i va començar el com-
bat. Tirant va dur a la pràctica un estratagema i va ordenar
al seu exèrcit que iniciara la retirada. Els turcs, que pensaven
que fugien, van començar a perseguir-los. Quan Tirant va
veure que els turcs ja havien perdut la formació, va girar el
seu exèrcit i els va atacar, i els va destruir totalment.
Anàlisi formal
9.
Quin narrador utilitza Martorell en aquest text? Raona
la resposta.
En el fragment, Martorell utilitza un narrador exterior, omnis-
cient, que comenta i explica els sentiments i els motius de les
accions dels personatges.
10.
Explica si aquest és un narrador imparcial.
Encara que en aquest fragment Tirant queda com un guer-
rer intel·ligent i valerós, molt més que el seu contrincant, el
narrador no fa cap comentari per destacar que uns eren els
bons i uns altres els dolents. Es pot considerar, per tant, un
narrador bastant imparcial.
11.
Localitza les paraules del text que formen part del
camp semàntic de la guerra. Indica quines es poden
incloure en el grup d’armes defensives i quines, en les
ofensives.
Les paraules del text que formen part del camp semàntic de
la guerra es poden classificar de la manera següent:
❚
Armes defensives: pavesos.
❚
Armes ofensives: llança, bombarda, atxa i ballesta.
12.
Indica les parts bàsiques del text.
Hi ha una primera part, corresponent al primer paràgraf, en
què els generals dels dos exèrcits es desafien. La segona part,
des del segon paràgraf fins al penúltim, correspon a la prepa-
ració i el desenvolupament de l’estratagema que ha preparat
Tirant contra l’exèrcit enemic. En la tercera i última part, en
l’últim paràgraf, es narra la resolució de la batalla. Es tracta,
per tant, d’una estructura ben clara de plantejament, nus
i desenllaç.
Contextualització
13.
A quina part de l’estructura del
Tirant lo Blanc
pot per-
tànyer aquest fragment? Justifica la resposta.
El fragment pertany a la tercera part de la novel·la, perquè
és la part que transcorre a l’Imperi grec. En aquesta part
els combats contra els turcs es barregen amb les intrigues
cortesanes i amb els amors de Tirant i els seus amics.
14.
Resumeix la diferenciació que va establir Martí de Riquer
entre «novel·les cavalleresques» i «llibres de cavalleries»,
i explica per què el
Tirant
és una novel·la cavalleresca.
Justifica la resposta amb referències al text del
Tirant
que es reprodueix.
El crític literari Martí de Riquer proposa diferenciar les novel-
les cavalleresques, com el
Tirant
i el
Curial,
de les que rela-
ten aventures meravelloses protagonitzades per personatges
molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos,
que s’estima més anomenar «llibres de cavalleries».
En el combat que es descriu en aquest fragment, Tirant
no mostra en cap moment tenir una força sobrenatural
i guanya la batalla perquè prèviament l’ha planificada estra-
tègicament, parant un parany als enemics.
Tasca final
Torna a llegir el text en què Tirant declara el seu amor
a Carmesina i
La batalla contra els turcs.
A continuació,
redacta un text descrivint i comentant la personalitat
de Tirant. Justifica les teues observacions amb referèn-
cies concretes a aquests dos textos.
R
ESPOSTA
LLIURE
.
