106
6
2.2.
Corrioles i palanquins
Analitza amb els teus companys. Com s’anomena el mecanisme del dibuix?
Com funciona? Què passa quan estirem l’extrem solt de la corda? Quant es
deu elevar la bicicleta per cada metre de corda que fem lliscar? Com deu ser
més fàcil alçar la bicicleta: amb aquest sistema o directament?
En el dibuix observem que en estirar la corda la bicicleta s’eleva, i que la corda
passa per diverses corrioles en un recorregut en què puja i baixa quatre vegades,
la qual cosa significa que la bicicleta s’elevarà una distància quatre vegades inferior
al tros de corda que fem lliscar; per exemple, si arrepleguem un metre de corda, la
bicicleta pujarà només 25 cm.
L’avantatge d’aquest mecanisme és que la força que necessitarem per a elevar la
bicicleta serà quatre vegades inferior al seu pes.
Corrioles
La
corriola
és una roda ranurada que gira al voltant d’un eix que està subjecte a
una superfície fixa. Per la ranura de la corriola es fa passar una corda, cadena o
corretja que permet véncer, de manera còmoda, una resistència
R
si hi apliquem
una força
F
.
Aquests són dos exemples bàsics de corriola:
Corriola fixa
Corriola mòbil
En aquest tipus de corriola les forces són iguals, ja que la corda
avança igual a ambdós costats.
Presenta l’avantatge de poder aprofitar la gravetat i el pes del
nostre cos; és més fàcil alçar una cosa si l’estirem cap avall que
si l’estirem cap amunt.
F = R
Força = Resistència
En aquest tipus de sistemes la corda fa un recorregut doble
al voltant de la corriola mòbil. L’esforç requerit per a alçar una
càrrega respecte a la corriola fixa es redueix a la meitat, ja que
cal el doble de corda per a pujar la mateixa distància.
F = R / 2
Força = Resistència / 2
L’equilibri entre les forces en qualsevol sistema de corrioles depén del recorregut
que hi fa la corda.
R
F
R
F
7
De quina manera ens aju-
da a alçar un pes aquest me-
canisme? Es podria fer amb
una argolla? Quina dificultat
tindria?
