107
La novel·la del segle
XV
10.
A quina part de la novel·la corresponen aquests frag-
ments? Justifica la resposta.
Els tres fragments corresponen al llibre primer. Aquest llibre
narra la joventut de Curial, cavaller pobre, educat a la cort
del marqués de Montferrat, del qual s’enamora Güelfa, viu-
da jove, germana del marqués. Güelfa protegeix el cavaller i
fa que reba una educació acurada.
11.
Per què es pot afirmar que l’amor entre Curial i Güelfa
reprodueix la relació entre els amants típica de la
poesia trobadoresca?
La relació d’amor entre Curial i Güelfa respon a la concepció
clàssica de la
fina amor,
pròpia de la poesia trobadoresca,
com a via de millorament moral de l’enamorat. L’amor a la
dama i la submissió plena a la seua voluntat afigen a l’amant
uns valors que, en cas contrari, no tindria. Quins són aquests
valors? La virtut i el valor. Curial es mostra més aviat com un
servidor que no com un enamorat. De fet, depén socialment
i econòmicament de Güelfa.
TEXTOS MEDIEVALS.
Tirant lo Blanc (I)
(pàgina 241)
Tirant declara el seu amor a Carmesina
Aleshores la princesa començà a parlar:
—Cavaller virtuós, us tinc molta compassió pel mal que us veig
passar. Us pregue que em vulgueu manifestar quin mal, o quin bé,
sent la vostra virtuosa persona. Si es tracta d’un mal, jo, a causa
de l’amor que us tinc, en prendré una part. Si en canvi és un bé,
molt m’alegrarà que siga tot per a vós. Per tant, feu-me el favor de
voler-m’ho dir.
—Senyora, puix vostra altesa em força a dir-vos-ho, no us puc dir
més que ame.
I no pogué dir altra cosa, sinó que abaixà els ulls a les faldes de la
princesa.
—Digueu-me, Tirant —demanà la princesa—, qui és la senyora que
tant de mal us fa passar, perquè si en cap cosa us puc ajudar, ho
faré amb molt bona voluntat.
Tirant posà la mà a la mànega, tragué l’espill i digué:
—Senyora, la imatge que hi podreu veure em pot donar la mort o
la vida. Mane-li la vostra altesa que em tinga pietat.
La princesa prengué l’espill i, amb passos ràpids, se n’entrà a la
cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no veié
res més que la seua cara. Llavors sabé que per ella es feia la fes-
ta i s’admirà molt que, sense paraules, pogués un home requerir
d’amor una dama.
Quan estava pensant el que havia vist fer a Tirant, arribaren la
Viuda Reposada i Estefania i trobaren la princesa molt alegre amb
l’espill a la mà. Elles li preguntaren:
—Senyora, d’on heu tret tan galant espill?
Llavors la princesa els recità la requesta d’amors que Tirant li havia
fet i comentà que mai no ho havia sentit dir a ningú.
—Ni en cap llibre que he llegit no he trobat una requesta tan gra-
ciosa. Com és de gran el saber dels estrangers! I jo que em pensava
que el saber, la virtut, l’honor i la gentilesa es trobaven entre la nostra
gent grega! Ara sé, però, que n’hi ha molt més en les altres nacions.
Llavors, la Viuda Reposada digué:
—Ai senyora! Com us veig caminar pel pedregar! Veig les vostres
mans plenes de pietat i que els vostres ulls atorguen el que els altres
volen. Digueu-me, senyora, és just i honest que vostra altesa faça
tanta festa com féu a un servidor del vostre pare? Per un home com
aquest voleu perdre la fama de la vostra honesta pudícia? Si ho féu
així no podreu dur vestits de donzella ni ser tractada com a filla de
l’emperador. Esteu deixant l’honestedat de banda i vanagloriant-vos
d’allò que hauríeu d’abominar. Tota donzella ha d’allunyar-se dels
perills que poden comportar vergonya. Heu denegat grans senyors
reis i fills d’aquests que us desitgen prendre en matrimoni. Heu de-
cebut i enganyat el vostre pare no volent acostar-vos al vostre propi
bé, honor i fama i us voleu oblidar del deute que s’escau a la vostra
condició. Més us valdria morir o no haver eixit del ventre de la vostra
mare, abans que aquesta infàmia arribe a saber-se entre les gents
d’honor. Si us ajunteu a Tirant amb amor no lícit, què diran de vós?
I si ho feu per lícit matrimoni, digueu-me quin títol té, si és duc, com-
te, marqués o rei. No us vull dir més. Voleu saber la veritat? Mai no
heu sabut de quin color van vestides la virtut i l’honestedat. En açò
demostreu el poc coneixement que teniu. Més us valdria, filla meua,
morir amant honestament que vergonyosament viure.
Quan acabà de parlar, la princesa es quedà molt alterada per les
paraules de la Viuda Reposada i, quasi plorant, se n’entrà al seu
retret. Estefania la seguí amb la intenció d’aconhortar-la i dient-li
que no s’havia de congoixar tant.
—No és prou —digué la princesa— que haja d’estar subjugada al
pare i a la mare i, sense cap causa, haja estat represa per la dida
que m’ha alletat? Què hauria dit si m’hagués vist fer alguna cosa
deshonesta? Sens dubte que ho hauria propagat per la cort i per la
ciutat. Tinc l’esperança de poder castigar la seua malvada, desho-
nesta i maldient llengua.
Joanot
M
ARTORELL
Tirant lo Blanc,
Tres i Quatre (adaptació)
Anàlisi de textos
12.
Escolta i llig el text de
Tirant lo Blanc.
13.
Tirant declara el seu amor a la princesa amb l’ajut d’un
espill. Quines característiques psicològiques del cavaller
es poden deduir d’aquest fet?
Es pot deduir, sobretot, la timidesa de Tirant davant les do-
nes. També, la seua delicadesa i imaginació.
14.
Amb l’enginy de l’espill, Tirant venç la timidesa o simu-
la timidesa davant de la princesa, perquè sap que a ella
li plaurà? Valora amb arguments cada opció.
Es pot argumentar que, declarant el seu amor per Carmesina
amb l’espill, Tirant aconsegueix dues coses: d’una banda, dis-
simular la timidesa i, de l’altra, quedar com un cavaller engi-
nyós, original i delicat. Però també es podria argumentar que
Tirant simula que és tímid, perquè així es podrà aproximar
més fàcilment a la princesa i perquè pensa que, declarant
l’amor mitjançant l’espill, la impressionarà favorablement.
En realitat, les dues interpretacions no es contradiuen. Tirant
converteix el que és una feblesa —la timidesa— en la seua
força. I, en fi, no cal recordar l’audàcia proverbial dels tímids.
15.
Comenta la reacció de Carmesina a la requesta d’amors
a través de l’espill. Per què se’n va a una altra cambra a
mirar-s’hi?
Carmesina se’n va a una altra cambra perquè té por que, si hi
veu una altra dona, Tirant s’adonarà de la seua tristesa. Tem
