109
La novel·la del segle
XV
El somni de Plaerdemavida
—Us diré tot el que he somiat. Jo dormia en una cambra amb
quatre donzelles més i Estefania vingué amb una candela encesa
i s’acostava al nostre llit per comprovar si dormíem. Jo estava de
tal manera que no sabia si dormia o vetlava i aleshores viu com
Estefania obria la porta de la cambra, molt suaument perquè no
fes remor, i trobà mon senyor Tirant i el Conestable que ja estaven
esperant. Venien amb gipons, mantos i espases, i calçaven peücs
de llana per no fer remor en passejar. Quan entraren, ella apagà
el llum i, com si fos un mosso de cego, passà primer amb Diafe-
bus de la mà, seguit pel virtuós, i els posà dins la vostra cambra.
Vostra altesa estava ben perfumada i no mal abillada, però vesti-
da i no despullada. Tirant us tenia en els seus braços i us portava
per la cambra besant-vos molt sovint mentre la vostra altesa deia:
«Deixa’m, Tirant, deixa’m!». I ell us posava en el llit.
En acabar de dir això, Plaerdemavida s’acostà al llit i exclamà:
—Qui us ha vist i qui us veu ara, que esteu sol, desacompanyat i
sense cap profit! On és aquell que hi havia ací al meu somni? I em
paregué —continuà dient Plaerdemavida— que m’alçava en cami-
sa del llit i que anava al forat de la porta i mirava el que vosaltres
féieu.
—Has somiat alguna altra cosa? —li preguntà la princesa amb mol-
tes rialles i molt de plaer.
—Sí, per Santa Maria! —contestà Plaerdemavida—. Ara us ho con-
taré. Vós, senyora, déieu: «Tirant, t’he deixat venir ací per donar-te
un poc de repòs pel gran amor que et tinc». Tirant dubtava de fer
el que vostra altesa li deia, però vós insistíeu: «Si tu m’ames, no has
de deixar d’assegurar-me el futur perquè el càrrec que jo he pres
pel teu amor no convé per a donzella que té tanta autoritat com jo.
No em denegues el que et demane, perquè la castedat en què jo he
viscut és digna de lloança, però per precs d’Estefania has obtingut
aquesta amorosa gràcia. Per això et pregue que et vulgues acon-
tentar amb allò que has aconseguit». Llavors Tirant contestava:
«Per l’extrema congoixa que veig passar a la vostra majestat, que
preneu armes que us ofenen, sereu condemnada per tots aquells
que entenen d’amor, però amb tot, no vull que desconfieu de mi.
Amb gran esperança creia que us recordaríeu del meu voler i que
no temeríeu els perills futurs. Però ja que a vostra altesa no li plau,
estic content de fer tot el que a vostra majestat li agradarà». I vostra
altesa deia: «Calla, Tirant, perquè la meua noblesa jau sota el teu
amor». I li féieu jurar que no us enutjaria en res i continuàveu dient:
«I posat que ho volguesses cometre, no seria poc el mal que em
faries, perquè durant tots els dies de la meua vida em lamentaria de
tu, perquè la virginitat perduda no es pot reparar».
Joanot
M
ARTORELL
Tirant lo Blanc,
Tres i Quatre (adaptació)
Anàlisi de textos
20.
Quin és l’ordre cronològic real dels fets que s’esdeve-
nen en els dos capítols del
Tirant
que has llegit? En quin
ordre es conten en la novel·la?
D’una banda, l’ordre cronològic és el següent: Tirant i Diafe-
bus accedeixen de nit a la cambra de Carmesina i Estefania.
Diafebus i Estefania consumen el seu matrimoni secret, men-
tre que Tirant i Carmesina passen la nit amb jocs amorosos.
Mentrestant, Plaerdemavida, que fingeix que dorm, observa
tot el que passa. A trenc d’alba els cavallers se’n van. Quan
les donzelles es desperten, Plaerdemavida els diu que ha
tingut un somni. La princesa li dóna permís perquè el conte
i Plaerdemavida relata, com si haguera estat un somni, tot
el que ha vist.
De l’altra, l’ordre narratiu és el següent: Tirant i Diafebus ac-
cedeixen de nit a la cambra de Carmesina i Estefania. L’ende-
mà Plaerdamavida conta, com si haguera estat un somni, tot
el que ha passat durant la nit a la cambra de les donzelles.
21.
Identifica l’el·lipsi narrativa del text
Les
bodes sordes...,
en què se salta al futur i se silencia el passat.
L’el·lipsi narrativa se situa en el paràgraf següent: «Quan Ti-
rant la veié tan ben abillada, li féu una gran reverència i,
posant el genoll en la dura terra, li besà les mans moltes
vegades. I així passaren entre ells moltes amoroses raons.
Quan els paregué hora, desaparegueren i se’n tornaren a la
seua cambra. Qui pogué dormir aquella nit, uns per amor i
els altres per dolor?».
22.
A la complexitat d’aquests capítols en la construcció
temporal, se n’hi afig una altra que afecta l’ús del punt
de vista del narrador. Contesta:
❚
Quins narradors hi intervenen?
❚
Quan es produeix el canvi d’un narrador a un altre?
Hi ha un narrador extern, omniscient, i un altre d’intern. El
fragment
Les
bodes sordes
al castell de Malveí
està narrat
des del punt de vista del narrador omniscient, que canvia
al narrador personatge al principi del fragment
El somni de
Plaerdemavida.
23.
Explica l’efecte que aconsegueix Martorell amb aquest
canvi.
Amb aquest canvi de narrador, Martorell aconsegueix un
efecte de distanciament. I el distanciament es reforça, per-
què Plaerdemavida, el narrador personatge, ho conta tot
com si haguera estat un somni.
24.
Per què creus que diu Plaerdemavida que ha somiat el
que ha vist realment?
Plaerdemavida diu que ha somiat perquè la princesa no se
senta ofesa ni delatada.
25.
Quina és la característica fonamental de la personalitat
de Plaerdemavida? Explica la relació que hi ha entre el
seu nom i el seu caràcter.
La característica fonamental de Plaerdamavida és ressaltada
pel seu nom, el simbolisme del qual representa una menta-
litat clarament favorable a l’amor. Ella és qui predica que cal
estimar els qui ens estimen i qui ajuda Tirant a accedir al llit
de la princesa. Empra també un llenguatge sexual molt atre-
vit, ple d’humor i d’ironia. Paradoxalment, Plaerdemavida és
el personatge més cast de tots.
26.
Descriu els tres personatges femenins a què es fa refe-
rència en el dos capítols que has llegit i compara’n les
característiques.
Carmesina, a diferència d’Estefania, es mostra molt preo-
cupada pel seu honor. Per això fa prometre a Tirant que no
anirà més enllà de besar-la i acariciar-la. Estefania, en canvi,
es mostra més atrevida; és ella la que ha concertat la cita
amb Tirant i Diafebus. Aquesta diferència de comportament
es pot explicar perquè Carmesina és la princesa i té molt més
a perdre si es descobreix la seua relació amb Tirant, mentre
que Estefania és únicament una donzella d’ella. Estefania
i Diafebus estan, per tant, en una situació d’igualtat i, a més,
